Espais d'interés

L'Aiguabarreig:

Es dona el nom d'Aiguabarreig a la confluència dels rius Segre, Cinca i Ebre. Aquest espai protegit s'estén per 450 ha. de la comarca del Segrià dins els termes municipals de Massalcoreig, la Granja d'Escarp i Seròs.
Es tracta de la zona d'unió fluvial més gran dels Països Catalans i la que conté els boscos de ribera mes extensos de les nostres terres.
Del paisatge destaca el fort contrast produït pel pas de la vegetació de ribera a les planes eixutes dels voltants, de vegetació més modesta. Aquesta unió de zones humides i entorns àrids, de cingles verticals i planes de fruiters, fan que la zona presenti una riquesa biològica excepcional.
En aquest entorn s'hi troba una bona mostra de la fauna mediterrània que en els boscos de ribera, badines i canyissars hi troben refugi natural. Hi conviuen espècies de fauna i flora d'ambients ben diferents, on els ocells son el grup més destacat.
 
Una gran diversitat de rapinyaires i aus d'ambients desèrtics, incloent una extensa representació d'espècies escasses i amenaçades a Europa.
L'espai natural protegit de l'Aiguabarreig, es inclòs al Pla d'Espais dInterés Natural (PEIN) i disposa d'un seguit d'infraestructures que faciliten la vista i observació dels seus valors naturals.
Els itineraris i infraestructures que es troben a Massalcoreig son els següents:
  • Espai d'Interés Natural de Montllober.
  • Centre d'Informació dels Espais d'Interés Natural de l'Aiguabarreig.
  • Itinerari de la Badina.

Bellavista:

En una tossal situat entre camps de conreus i de secà, al límit dels termes de Massalcoreig i Seròs es troba un lloc d'habitació amb estructures conservades pertanyent a finals de l'edat de bronze, entre el 1150 i 900 aC.
 
A la part superior (on hi ha una fita de l'Institud Geodèsic i Catastral per a triangulació) i a través de diferents trinxeres obertes durant la passada gerra civil, es poden observar diverses restes constructives.
 
A la vessant nord-oest s'hi poden veure restes d'unes parets realitzades amb pedra sense treballar, que podrien correspondre a obres de fortificació.
 
Si bé els materials arqueològics no son abundants, i destaca la ceràmica a mà amb grans vasos de decoració plàstica i tasses carenades.
 
En menor quantitat també hi ha ceràmica a torn vidrada i pintada de negre-manganès.
 

El Tossal de Benito:

Es un tossal que domina tot el poble des de l'oest i que es troba voltat de conreus de fruiters. Les restes consisteixen en un lloc d'habitació amb estructures de finals de l'edat de bronze, en un estat de conservació dolent.
En els vessants i en el cim es recull amb relativa abundància ceràmica a mà, amb les formes característiques de grans tenalles amb decoració plàstica i petites tasses carenades.

 

Els Budells, Tossal Punxegut:

Tossal de forma cònica voltat de camps de fruiters i de secà amb restes pertanyents a un poblat de finals de l'edat de bronze entre 1150 i 650 aC, així com d'una torre medieval del món islàmic, entre el 800 i el 1150, els dos en un estat de conservació dolent.
El jaciment referent a l'edat de bronze es troba situat al vessant est i sud, on s'observa una gran dispersió de materials arqueològics a causa de l'erosió.
A mitja altura del vessant est hi ha diverses restes d'estructures d'hàbitat marcades per l'aparició de pedres arrenglerades sense treballar amb moltes emprentes d'argila i moltes capes de cendra.
Al cim del tossal, de superfície molt reduïda hi ha les restes de la torre que l'ocupa totalment. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular feta amb carreus sense treballar lligats amb argamassa.
En aquest jaciment s'hi pot trobar ceràmica a mà, concentrada en grans tenalles amb decoració plàstica, tasses carenades, urnes amb decoració d'acanalats. La ceràmica a torn també hi es abundant amb formes vidrades i decorades amb pintura negra-manganès.

 

Església de Sant Bartomeu:

Església d'estil neoclàssic amb campanar de torre. Fou bastida de nou el segle XVIII.

 

Restes del Monestir de Santa Maria d'Escarp:

Fundat el 1213 per Arnau II, abat de Citaux, esdevingué una important abadia de l'ordre cistercenc, dedicat a Santa Maria d'Escarp. L'edifici actual el constitueixen les restes de la reforma realitzada el segle XVIII, de la qual destaca el campanar.

 

Dades proporcionades per la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya