Història

Massalcoreig, és un poble que es troba al sud de la comarca del Segrià. Està situat a 94 metres sobre el nivell del mar, just a la confluència dels rius Segre-Cinca. Es precisament aquest emplaçament el que situa el poble en una zona estratègica, ja que controla els dos rius i la seva vall.

L'etimologia es bastant sorprenent, ja que Massalcoreig te la seva arrel en un /manzal Qurayš/, que es pot traduir per l'hostal o posada dels Banu Qurayš.

Aquesta posada o parador /manzil/ possiblement estaria situada al llarg de la via romana (el camí del Diable) que enllaçava Ilerda (Lleida) amb Caesaraugusta ( Saragossa), que travessant el riu Cinca per Massalcoreig conduïa a Celsa (Velilla de Ebro).

Els vestigis més antics que trobem a Massalcoreig, estan recopilats a la Carta Arqueològica, on trobem quatre jaciments anteriors a l'edat Mitjana.

Bellavista:

Es un tossal situat al sud-est de la població, des d'on es controla la confluència del Segre-Cinca, el monestir d'Escarp i Avinganya.
 
Hi trobem restes d'un tossal fortificat de l'Edat de Bronze. En aquest turó, recentment, s'han fet extraccions de terra, fet que ha suposat la destrucció de les restes que hi havia a la banda oriental. A la banda occidental, s'hi troben les restes d'un mur, que sembla que tancava el cim del turó. La planta de la muralla, d'acord amb les poques restes conservades, podem suposar que era quadrangular, o mes aviat poligonal i s'adaptava a la forma del tossal. Les pedres no són gaire grans i són poc treballades.
 
Tot i que les restes sòn molt reduïdes, podem suposar que hi havia un mur al voltant del turò i que potser al seu interior hi havia uns habitatges.
 
Les restes de ceràmica que s'hi han trobat són vidriades i pintades, amb una possible cronologia d'època andalusina. Això ens fa pensar en la continuïtat d'aquest jaciment des de l'Edat de Bronze fins al segle IX.
 
Es creu que per aquest tossal passava la via romana i que aquest poblamanet va tenir vigència mentre aquesta funcionava. Quan aquesta via va deixar de tenir importància, possiblement la gent va abandonar el poblat i es va traslladar al poblat d'Escarp, situat uns 3 Km mé avall.

Tossal de Benito:

Tossal situat a la banda esquerra de la carretera que va a Massalcoreig. Domina estratègicament tota la població de Massalcoreig, el riu i la confluència, i es troba a uns 2 Km del Tossal de Bellavista i a 1 Km de Montllobé, entre els que està situada la Torre dels Budells.
 
Apareixen restes abundants de ceràmica a mà, amb les formes característiques de grans tenalles amb decoració plàstica i petites tasses carenades.
Segons Pita, és el poblat més important de la Cultura dels Camps d'Urnes, i potser el més gran localitzat a la vall del Segre-Cinca.
Al cim del tossal es veu grans munts de pedres, possiblement restes d'alguna construcció o de túmuls.

Torre dels Budells:

Tossal situat a la banda dreta de la carretera que va a Massalcoreig. Es l'únic jaciment que trobem amb una construcció més o menys definida.
Al cap damunt del tossal, trobem restes d'una construcció de planta rectangular, feta a base de pedres irregulars, lligades amb un morter molt fort.
Aquest jaciment es comença ocupar a l'Edat de Bronze, i té una continuació fins a l'època andalusina, tal com ho demostren els fracments de ceràmica de corda seca parcial, i vidriada, de època Taifa.
Aquesta construcció va convertir-se en una torre, ja que està molt ben comunicada i té una visió molt àmplia de la vall del Cinca. Podríem dir per tant, que està en una situació estratègica per la vigilància de Fraga.
Aquesta torre, té el seu origen en època islàmica, si be va tenir una llarga vida durant tota l'Edat Mitjana, al final de la qual desapareix.
L'estructura es pot identificar com una fortificació de planta rectangular, la qual devia tenir una base d'encofrat i la part aèria de tàpia, relativamant semblant a la Torre del Pilaret de Santa Quitèria (Fraga).
A primera vista resulta difícil identificar el tipus d'estructura de la que es tracta. Potser era una defensa realitzada a la primera meitat del segle XII.
Aquesta torre, reforçaria la protecció de la ciutat de Fraga, davant el perill que ataquessin les tropes d'Alfons el Bataller , que després van anar a la conquesta de Mequinensa.
J.E. Garcia i I. Rodriguez, descriuen aquest jaciment com una hàbitat de cim, d'estructura tancada, amb una o més torres i muralla perimetral o transmur.
El cim del tossal està ocupat per la torre, mentre que el hàbitat s'estén per les vessants on encara es poden veure restes d'alguna construcció.
Aquesta torre es va reforçar durant l'època islàmica, encara que els materials van ser reutilitzats de jaciments anteriors, com es l'existència de molins de mà prehistòrics als murs de la torre.

Vil.la romana de les Torrasses:

L'últim jaciment, és la vil.la romana de les Torrasses. Situat sobre la terrassa inferior del riu Cinca, segons R. Pita Mercè, hi han vestigis d'una vil.la romana d'epoca imperial, constatada per la presència de sigil.lata hispànica, sense cap mes especificació.
 
Mapa del terme

Imatge extreta del llibre "La ermita de San Salvador de Torrente de Cinca" de Joaquin Salleras i Ramón Espinosa.

Les referències sobre la població de Massalcoreig són varies. Ja en els "Termini Antiqui" (1170), ens apareix que Massalcoreig es un del límits meridionals de l'antic valiat de Lleida, però que no hi pertany, "... tenet terminus ilerde ex alia parte usque a maçalcoraix set ipse mon est ilerda". Ja el 1181, Alfons el Cast, concedeix al ordre del Temple la facultat de construir un casal de molins entre el pont de Fraga i Massalcoreig, creiem que aprofitant l'antiga sèquia d'origen àrab que existia a la població. Tot i que ha estat reformat en diverses ocasions, actualment encara avui en dia es pot contemplar bona part d'aquesta obra templaria.
Un del elements arquitectònics d'època medieval més interessants, és l'antic monestir d'Escarp, situat dins el terme de Massalcoreig. Aquest monestir de l'ordre del Císter va ser fundat l'any 1213 per Arnau II, abat de Citaux, a instancies de Pere I, el qual el va dotar de rendes, senyorius i privilegis, entre els quals hi havia el lloc i terme de Massalcoreig. Com la major part dels monestirs del Císter, estava dedicat a Santa Maria d'Escarp. La congregació que era de monjos subsisteix fins l'any 1835. A finals del segle XIV, Joan I, es vengué els drets de Massalcoreig a Guillem Ramón de Montcada, (dels Montcada barons i després marquesos d'Aitona) però el 1597, es ven els llocs de Massalcoreig i la Granja d'Escarp al Monestir d'Escarp una altra vegada. No serà fins el 1730 en que dits pobles tornen a mans del Marqués d'Aitona.
De l'església de Massalcoreig, ben poca cosa sabem, apareix esmentada a les Rationes Decimarum Hispaniae (1270-1280), encara que trobem un document de l'any 1188, on un tal "Martini, capellani de Maçalcorex" apareix com a sotasignan. L'església està dedicada a Sant Bartomeu, patró de la població, encara que el 1361 l'altar major estigues dedicat a Sant Salvador. De l'antiga església romànica no en queda cap resta, ja que al segle XVIII, es bastí l'actual església, d'estil neoclàssic.
 

Secció realtizada per Judith Carrión i Guardiola