Espais d'interès
Espais d'interès de Massalcoreig. Turisme.
L'Aiguabarreig:
La confluència dels rius Segre, Cinca i Ebre és coneguda com a Aiguabarreig, un espai protegit que s'estén per 450 hectàrees a la comarca del Segrià, dins dels termes municipals de Massalcoreig, la Granja d'Escarp i Seròs. Aquesta àrea és la més gran d'unió fluvial als Països Catalans i alberga els boscos de ribera més extensos de la regió.
El paisatge d'Aiguabarreig es caracteritza per un fort contrast entre la vegetació exuberant dels boscos de ribera i les planes àrides dels voltants, on la vegetació és més modesta. Aquesta combinació d'àrees humides i entorns àrids, juntament amb els cingles verticals i les plantacions de fruiters, confereix a la zona una riquesa biològica excepcional.
Aquest entorn és l'hàbitat d'una gran diversitat de fauna mediterrània, que troba refugi natural als boscos de ribera, els estanys i els canyissars. Una gran varietat d'aus, incloent-hi rapinyaires i espècies d'ambients desèrtics, converteixen Aiguabarreig en un lloc d'interès especial, amb una extensa representació d'espècies escasses i amenaçades a Europa.
A més, Aiguabarreig és part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i disposa d'infraestructures que faciliten la visita i observació dels seus valors naturals. A Massalcoreig, es poden trobar diverses rutes i punts d'interès, com l'Espai d'Interès Natural de Montllobe, el Centre d'Informació dels Espais d'Interès Natural de l'Aiguabarreig i l'itinerari de la Badina.
Bellavista:
En un turó situat entre camps de conreus i de secà, en els límits dels termes municipals de Massalcoreig i Seròs, es troba un assentament amb estructures conservades que daten de finals de l'edat del bronze, aproximadament entre el 1150 i el 900 aC.
A la part superior del turó, on es troba una fita de l'Institut Geodèsic i Catastral per a la triangulació, i a través de diverses trinxeres obertes durant la passada guerra civil, es poden observar diverses restes constructives.
A la vessant nord-oest del turó, es poden veure restes de parets construïdes amb pedra sense treballar, que podrien haver estat part d'obres de fortificació.
Encara que els materials arqueològics no són abundants, destaca la ceràmica feta a mà, amb grans vasos de decoració plàstica i tasses carenades.
En menor quantitat, també es troba ceràmica feta al torn, vidriada i pintada amb negre de manganès.
El Tossal de Benito:
El Tossal de Benito, situat a la banda esquerra de la carretera que arriba a Massalcoreig, és un promontori de cim pla i perfil ovalat que domina estratègicament tota la població, el riu i la confluència. Aproximadament a 2 km del Tossal de Bellavista i a 1 km del de Montllober, aquesta elevació constitueix un punt clau en el paisatge local.
Les restes arqueològiques que s'hi troben revelen un lloc d'habitació amb estructures que daten de finals de l'edat del bronze, tot i que es troben en un estat de conservació dolent. Segons estudis realitzats per Pita, un reconegut arqueòleg de la zona, es considera que és el poblat més rellevant de la Cultura dels Camps d'Urnes, possiblement el més gran descobert a la vall del Segre-Cinca.
En el Tossal de Benito es troben abundants restes de ceràmica feta a mà, amb característiques formes de grans tenalles i petites tasses carenades. Aquests vestigis són testimonis del passat històric i cultural d'aquesta regió.
Els Budells, Tossal Punxegut:
El jaciment relatiu a l'edat del bronze es troba principalment al vessant est i sud del tossal, on es pot observar una dispersió considerable de materials arqueològics causada per l'erosió. A mitjana altura del vessant est, s'identifiquen diverses restes d'estructures d'habitatge caracteritzades per la presència de pedres col·locades sense treballar, amb nombroses empremtes d'argila i múltiples capes de cendra.
Al cim del tossal, de superfície molt reduïda, es conserven les restes de la torre, que ocupa completament l'espai. Aquesta construcció presenta una planta quadrangular construïda amb carreus sense treballar lligats amb argamassa.
En aquest jaciment arqueològic es troben diverses peces de ceràmica feta a mà, entre les quals destaquen les grans tenalles amb decoració plàstica, les tasses carenades i les urnes amb decoració d'acanalats. A més, la ceràmica feta al torn és abundant, amb formes vidrades i decorades amb pintura negra de manganès.
Església de Sant Bartomeu:
L'Església de Sant Bartomeu, un exemplar destacat de l'arquitectura barroca, figura a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com una joia del patrimoni cultural de la regió. Aquesta església, dedicada a Sant Bartomeu, patró de la població, va tenir una història religiosa rica i variada al llarg dels anys.
Tot i que avui està consagrada a Sant Bartomeu, és interessant notar que al 1361, l'altar major de l'església estava dedicat a Sant Salvador, mostrant una evolució en la devoció i en els patrons de la comunitat al llarg del temps. Malauradament, de l'antiga església romànica no es conserva cap resta, ja que al segle XVIII es va dur a terme una remodelació significativa que va donar lloc a l'actual estructura.
Construïda en l'estil neoclàssic, l'Església de Sant Bartomeu destaca per la seva elegància i sobrietat. El seu campanar de torre s'alça majestuós, simbolitzant la presència de la fe a la comunitat. A través dels segles, ha estat un punt de referència per als habitants locals i un testimoni silenciós dels canvis històrics i culturals que han tingut lloc a la regió. Avui, continua sent un lloc de culte i un símbol de la identitat local, recordant-nos la importància de conservar i valorar el nostre patrimoni arquitectònic i cultural.
Monestir de Santa Maria d'Escarp:
Ens trobem davant de les evocadores restes del Monestir de Santa Maria d’Escarp, una antiga abadia fundada per l'orde del Cister a principis del segle XIII. En el seu moment, es trobava dins del municipi de La Granja d’Escarp, tot i que en l'actualitat és part del municipi de Massalcoreig. A mitjans del segle XVI, aquest monestir va passar a dependre de l'Abadia de Poblet, consolidant encara més la seva importància religiosa i històrica.
L'edifici del monestir va ser testimoni de diversos esdeveniments al llarg dels anys, sent afectat per successives guerres que van deixar les seves marques a les seves parets. Primerament, va patir els efectes de la guerra dels Segadors, seguida del tumult de la Revolució Francesa i, posteriorment, dels estralls de la guerra del Francès.
El monestir original estava compost per una església i les seves dependències, reconstruïdes en estil neoclàssic durant els segles XVII i XVIII. Tot i les vicissituds del temps, encara es conserven alguns elements notables del conjunt, com el campanar que s'alça majestuós com a record del passat venerable de l'abadia. A més, un pati rectangular situat a la part posterior, probablement corresponent a l'església original, perdura com una petjada tangible de la seva història. Aquestes restes ofereixen una visió fascinant del passat monàstic i esdevenen una font d'inspiració per a aquells que busquen connectar amb la profunditat espiritual i la riquesa històrica de la regió.